Es fan servir tres nomenclatures diferents l’objectiu de les quals és posar un nom a cada compost:
• Nomenclatura de Stock:
Primer s’escriu el nom de l’element amb càrrega negativa, després el positiu i al final la valència d’aquest entre parèntesi i amb nombres romans. Si aquest només té una valència no cal aportar-la.
Ex.: NiO è Òxid de níquel (II)
CaCl₂è Clorur de calci
• Nomenclatura sistemàtica:
Els elements s’anomenen per mitja de prefixos que indiquen en quina proporció es troben
en el compost.
Ex.: NiOè Monòxid de níquel CaCl₂ è Diclorur de calci
• Nomenclatura tradicional:
Anomena els compostos mitançant prefixos i sufixos que indentifiquen la valència de cada element.
Ex.: NiO è Òxid niquelós
CaCl₂ è Clorur de calci

Quan comenceu a formular haureu de tenir present els següents aspectes:
• Qualsevol compost ha de ser neutre, o el que és el mateix, el nombre de càrregues positives i negatives ha de ser igual.
Ex.: Com es combinen el sodi i el sofre?
El Na té valencia +1, o sigui, és Na⁺
El S té valència -2, o sigui, és S^2-
Si volem aconseguir que la combinació sigui neutre ha d’haver 2 àtoms de Na per cada àtom de S. O sigui que la fòrmula serà Na₂S.
• Un mateix element pot utilitzar diversos nombres d’oxidació en compostos diferents.
• Els metalls sempre tenen nombre d’oxidació positiu i es col·loquen en primer lloc en les fòrmules.
• Els no metalls formen el component negatiu i s’escriuen en segon lloc de la fórmula,
després del component positiu.
• Alguns elements no metàl·lics utilitzen nombre d’oxidació positiu.
En resum, per formular un compost primer hem de col·locar el metall (o el no metall situat més a l'esquerra a la taula periòdica), després el no metall i intercanviar les seves valències. Si es dona el cas, s’han de simplificar i en el cas que surti un subíndex igual a 1 es pot ometre.