central

El nombre d’àtoms d’hidrogen que es combinen amb un àtom d’un element s’anomena nombre d’oxidació o valència d’aquest element.
Prenem com a referència l’hidrogen perquè aquest sempre es combina amb un àtom d’un altre element.
Cada element poseeix el seu (o seus) nombre(s) d’oxidació propi(s). Hi ha elements que tenen tan sols un estat d’oxidació i d’altres que en tenen uns quants. El nom d’un compost haurà d’especificar sempre quin estat d’oxidació té cadascun dels elements que el formen, sobretot si en poden tenir més d’un.
A la taula següent es resumeixen els nombres d’oxidació més freqüents dels principals elements.

En qualsevol moment pots consular els nombres d'oxidació més comuns dels elements més coneguts fent clic a la barra inferior, a sobre de la paraula valències.

Maneres d’anomenar

Es fan servir tres nomenclatures diferents l’objectiu de les quals és posar un nom a cada compost:
• Nomenclatura de Stock:
Primer s’escriu el nom de l’element amb càrrega negativa, després el positiu i al final la valència d’aquest entre parèntesi i amb nombres romans. Si aquest només té una valència no cal aportar-la.
Ex.: NiO è Òxid de níquel (II)
CaCl₂è Clorur de calci
• Nomenclatura sistemàtica:
Els elements s’anomenen per mitja de prefixos que indiquen en quina proporció es troben
en el compost.
Ex.: NiOè Monòxid de níquel CaCl₂ è Diclorur de calci
• Nomenclatura tradicional:
Anomena els compostos mitançant prefixos i sufixos que indentifiquen la valència de cada element.
Ex.: NiO è Òxid niquelós
CaCl₂ è Clorur de calci

Regles per formular

Quan comenceu a formular haureu de tenir present els següents aspectes:
• Qualsevol compost ha de ser neutre, o el que és le mateix, el nombre de càrregues positives i negatives ha de ser el igual.
Ex.: Com es combinen el sodi i el sofre?
El Na té valencia +1, o sigui, és Na⁺
El S té valència -2, o sigui, és S^2-
Si volem aconseguir que la combinació sigui neutre ha d’haver 2 àtoms de Na per cada àtom de S. O sigui que la fòrmula serà Na₂S.
• Un mateix element pot utilitzar diversos nombres d’oxidació en compostos diferents.
• Els metalls sempre tenen nombre d’oxidació positiu i es col·loquen en primer lloc en les formules.
• Els no metalls formen el component negatiu i s’escriuen en segon lloc de la fórmula,
després del component positiu.
• Alguns elements no metàl·lics utilitzen nombre d’oxidació positiu.
En resum, per formular un compost primer hem de col·locar el metall (o el no metall situat més a l'esquerra a la taula periòdica), després el no metall i intercanviar les seves valències. Si es dona el cas, s’han de simplificar i en el cas que surti un subíndex igual a 1 es pot ometre.

	Valències