Història

El segle XIX va marcar el naixement de l’Institut de Religioses de Nostra Senyora de la Mercè, a Barcelona. L’Església reconeixerà sempre a qui fou la primera dipositària d’aquesta iniciativa divina: LUTGARDA MAS I MATEU, qui amb decisió i constància donarà impuls a aquesta obra, fidel a l’encàrrec de la Mare de Déu de la Mercè.

L’esperit de servei de la Mare de Déu de la Mercè omple seva vida, convertint-se en principi inspirador, transformador de totes les seves accions. Per això es comportà com una enviada de la Mare de Déu, al servei dels captius. LUTGARDA, al referir-se’n, diu: “Déu i Nostra Santíssima Mare proveiran”. Ella continua essent la inspiradora profunda, aquella que ens duu endavant, posant-nos en mans de Déu i Maria, perquè el mateix Déu ens guiï en el seu camí de redempció. LUTGARDA és humilment, des del cel, model i protectora de la nova família mercedària redemptora, restablerta a la ciutat fundacional de Barcelona a mitjans del segle XIX. Lutgarda Mas i Mateu – Sor Maria Dolors – la jove fundadora, no va arribar ni a esbossar el seu pla, així que el treball i la responsabilitat d’estructurar-lo van recaure plenament en Mercè Bartra que va saber oferir les seves qualitats i portar endavant amb amor i total dedicació l’obra que Nostra Santíssima Mare va inspirar i va encomanar a Lutgarda. Lutgarda va reunir a un grup de germanes. Són elles les que assumeixen plenament el seu projecte amb el recolzament del Pare Pere Nolasc Tenas.

A finals del segle XIX, a Catalunya, l’analfabetisme, sobretot femení i la manca de places escolars eren, malauradament, una situació “normal” en una societat que caminava cap a una ràpida industrialització, on el treball infantil estava a l’ordre del dia. La intuïció de Lutgarda Mas i Mateu va fer veure a ella i d’altres dones com Mercè Bartrà i Rita Parellada, la necessitat d’actuar per canviar aquesta situació. Era l’any 1860 i naixia a Barcelona l’Institut de Religioses Mercedàries, que l’any 1879 instal·lava a Sant Feliu de Llobregat sota la direcció de la Gma. Rita Parellada, filla de la Santa Creu d’Olorda (avui municipi de Sant Feliu) i la petició i el suport de diverses famílies del poble encapçalades per Mn. Josep Oriol Ribas, un col·legi que avui és la més antiga de les institucions educatives del municipi.

El 1911, any de la mort de la germana Rita Parellada, amb el nom de religiosa de Maria de Cervelló, l’Ajuntament de l’època, en una reunió del plenari municipal reconeixia a aquesta i a les Mercedàries la tasca feta amb les paraules següents: Quédolo igualmente de que la propia Sra. Superiora felicitaba a la Presidencia por el nombramiento que le ha sido conferido y en nombre de la comunidad y propio le agradece, así como al Ayuntamiento que preside, la representación que mandaron para asistir a los actos invitados con motivo del fallecimiento de su llorada Madre María de Cervellón Parellada. El Sr. Riera pide conste en actas el sentimiento que embarga a la misma por tal perdida en atención al su número de años que había dirigido con notable acierto el cargo de Madre Superiora que desempeñaba. El Sr. Gaspar dijo que asociaba a lo pedido por el Sr. Riera. La presidencia que ya se adelantó a dar el pésame a la comunidad por la irreparable perdida sufrida. En su virtud, acordase por unaminidad de conformidad con lo pedido y que la Presidencia notifique por medio de oficio (ACBL. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Actes Municipals. 1912, 5 de enero, p. 63).

L’Internat, l’escola nocturna d’obreres, les classes i la formació religiosa van ser les aportacions més importats d’aquest període previ a la Guerra Civil. Després d’aquest parèntesi de tres anys, les classes es van tornar a reprendre sota la direcció de la Mare Reyes Cunillera, molt estimada al poble. Aquests anys, sobretot a partir de meitats dels anys 50 del passat segle XX, van ser temps d’evolució social i econòmica que havien de conduir a la recuperació de les llibertats democràtiques i la recuperació de institucions pròpies d’autogovern de Catalunya.

El Col·legi i els seus alumnes van passar d’estudiar per a obtenir el títol de comerç, a oferir-los la possibilitat de treure’s el batxillerat elemental i un temps el superior, passant en aquest temps a convertir-se en Filial educativa, per passar a finals dels anys 60 i primer dels 70 del segle XX a col·legi d’Ensenyament General Bàsic (EGB). Durant aquest temps en el Col·legi es va fundar l’APA (Associació de Pares d’Alumnes) cap a l’any 1968 i s’imparteixen les primeres classes de català com a assignatura extraescolar a càrrec de la Sra. Joana Raspall, Creu de Sant Jordi de Catalunya l’any 2006. Els anys 80 del passat segle XX, consoliden el canvi democràtic, i la nova administració catalana, la Generalitat de Catalunya, assumeix les filials i els col·legis subvencionats per l’Estat, que són d’iniciativa social com el regentat per les Religioses Mercedàries Missioneres (RMM), i n’estableix un nou marc jurídic de col·laboració sota la denominació de concerts educatius.

El Col·legi s’adapta com sempre ho havia fet als nous canvis. El català esdevé la llengua vehicular del centre, es reforça l’ensenyament en idiomes estrangers (anglès, francès), s’implanta la coeducació, s’activa el Consell Escolar per implicar a tota la comunitat educativa en la tasca de govern del Centre, i capa primers dels 90 el centre amplia les seves aules per acollir els alumnes que fins als 16 anys han d’estar escolaritzats. Ha arribat l’ESO.

Avui, el repte de les noves tecnologies és la nova fita en la que treballa el Col·legi, sempre perseverant a oferir una educació personalitzada i de qualitat, inspirada en els principis de l’humanisme cristià, la nostra pertinença a l’Església i la vivència de l’Evangeli de Jesucrist. Respectuosa amb tothom, al servei de la societat i de les persones de Sant Feliu de Llobregat. Són, per a nosaltres, com a Col·legi i Religioses, 140 anys de testimoniatge d’activitat continuada que ens avalen.